CLUB PATÍ VIC
MENÚ PRINCIPAL

Aquests apunts són un resum del Llibre "dels cinquanta-vuit anys d'història del Club Patí Vic", de Josep Casanovas i Prat, de pròxima edició. Amb anexes i estadistiques de la Comissió formada per Ton Altimiras, Antonio Ferrón, Josep M. Roca i Toni Pla.

Els inicis del Club Patí Vic

ELS COLORS DE L'EQUIPAMENT 

El CP Vic, tradicionalment, ha vestit samarreta amb ratlles verticals blanc i vermelles, pantaló blanc i mitgetes vermelles. Aquest equipament ha variat lleugerament alguna temporada per raons d’imatge o d’estètica utilitzant ratlles inclinades i pantalons vermells.

Els colors blanc i vermell els va utilitzar per primera vegada l’equip de futbol de l’Unió Esportiva de Vic l’any 1943. L’UE Vic els va escollir en honor a l’Athlètic Club de Bilbao, entitat que l’any de la fundació de l’UE Vic havia guanyat la Copa del Generalísimo de futbol.

En els seus inicis, l’equip del CP Vic vestia samarreta verda amb coll i punys blancs, amb els pantalons també blancs. 
Aquests colors eren símbol del verd de la Plana de Vic i el blanc dels cims nevats de Matagalls, Cabrera i els més llunyans pics del Pirineu. Alguna temporada el CP Vic encara utilitza el verd com a segon equipament.

 

L'ESCUT DEL CLUB PATÍ VIC

L’escut del CP Vic ha evolucionat durant els anys.

El primer disseny va ser obra del pintor vigatà Joan Vilà i Moncau el mateix any de la fundació del club, el setembre de l’any 1951.

Les modificacions més significatives van ser la introducció d’un patí amb bota l’any 1953 i la introducció de les ratlles blanques i vermelles quan l’entitat va agafar aquests colors, que han acabat sent els de tots els equips de la ciutat de Vic.

 

ELS ORIGENS DEL PATINATGE A VIC I OSONA

Probablement, la difusió de l’hoquei patins va ser un dels fenòmens més interessants de l’esport català en els primers anys de la postguerra. En aquest aspecte l’hoquei és contemporani a l’handbol i el volei.

A Vic, en la primera meitat del segle XX, modalitats esportives com el ciclisme, atletisme, excursionisme, futbol, bàsquet i tennis ja havien adquirit un pes important dins la ciutat.

El patinatge, per la seva banda, va entrar a Vic i Osona més com a manifestació d’esbarjo que no pas com a esport.

L’indret de sortida del món del patinatge té nom propi: Can Sileta.

Aquesta era una instal·lació allunyada del centre de la vila. Era una pista pensada especialment per a realitzar balls a l’aire lliure. Can Sileta era una pista idíl·lica per gaudir de balls i revetlles.

Gairebé per casualitat, a la mitja part de les sessions musicals els propietaris de Can Sileta llogaven patins per emplenar l’espera de la segona part.

En poc temps, la moda de patinar sobre rodes va superar en demanda als mateixos balls i el patinatge es va consolidar com un fenomen de moda entre el jovent de la ciutat.

A banda de Can Sileta a Vic, les primeres pistes a la comarca van ser a Centelles i Els Hostalets de Balenyà.

 

FUNDACIÓ DEL CLUB PATÍ VIC

Era un dijous a la tarda. Era el 20 de setembre de 1951. La Vanguardia, que costava 70 cts. en les seves pàgines d’esports destacava la victòria del ciclista Celebrowsky en l’etapa del dia corresponent a la XXI Vuelta Ciclista a Cataluña i que en el circuit automobilístic de Pedralbes es decidiria el Campionat del Món després dels resultats del GP de Monza. A Vic, aquella tarda, es va fundar el CP Vic a Can Sileta.

El punt de partida havia set el juny abans, quan la selecció d’Espanya es va proclamar campiona dels XVII Campionats del Món d’hoquei patins al palau d'esports de l'Avinguda Mistral amb Gran Via de Barcelona. El seleccionador i organitzador del campionat era Joan Antoni Samaranch.

Era el primer títol per una selecció formada íntegrament -com ara-, per jugadors catalans. Era la primera vegada que un esport d’equip guanyava un títol mundial per Espanya. 
Aquesta realitat va provocar una gran difusió d’aquest esport. Cal valorar que l’Estat venia de viure uns llargs anys d’aïllament esportiu i de fracassos en molts sentits.

Aquest èxit va animar a un grup de joves de Vic a formar un equip d’hoquei a la ciutat. El propietari de Can Sileta, Ramon Coderch, va dubtar en un principi en acceptar un club d’hoquei a les seves instal·lacions d’esbarjo. Ho va acabar acceptant, probablement per evitar una competència directa en una nova pista.

En aquella tarda del dijous 20 de setembre de 1951 es va nomenar una Junta Directiva i es va acordar federar el CP Vic per tal de poder participar en competicions oficials.

Josep O. Albó i Vidal, pastisser de professió, de família demòcrata i ben considerat per les autoritats del moment, va ser elegit el primer president.

Josep Cabaní i Vilaró va ser nomenat vice-president, Jaume Jucglà i Ripoll el secretari. Pere Puntí i Busquets el tresorer i Antoni Altimiras i Turró, Josep Serra i Puigferrer i Josep Rovira i Farró, els vocals.

En aquesta reunió de presentació hi van participar una trentena de persones, entre les que hi havia diferents noies.

 

ELS PRIMERS ENTRENAMENTS I PRIMER PARTIT

La nostàlgica pista de Can Sileta, de només 12 x 18 metres, no comptava òbviament amb les mides reglamentàries. Aquest fet va provocar que els primers entrenaments del CP Vic tinguessin lloc a les noves pistes de Centelles i els Hostalets de Balenyà. Eren llargues jornades amb lents desplaçaments fins aquestes poblacions del sud de la comarca realitzats en tren i amb els patins, estics i tot el material a sobre.

El primer partit oficiós del CP Vic es va jugar el diumenge 25 de noviembre de 1951 a la pista del CP Centelles. Pel CP Vic van jugar Ramon Ubach a la porteria, Antoni Altimiras i Jaume Jucglà en línia defensiva, i amb Eugeni Llahí i Josep Casellas com a davanters. També va jugar Jaume Vergés i Joan Coll. El rival va ser la Colònia Veraniega de Centelles, un grup d’estiuejants de Barcelona amb segona residència a Osona. L’àrbitre internacional Josep Manuel Lacambra va dirigit un partit que es va decidir a la pròrroga, amb victòria del CP Vic per 4 a 3.

 

LA PRESENTACIÓ

La pista de Can Sileta, després d’una reforma, ja comptava amb unes mides de 14 x 24 metres. Per aquest esdeveniment de la presentació oficial del CP Vic, es va preparar un acte esportiu i lúdic molt especial. La premsa local va dedicar per primera vegada una gran atenció al club d’hoquei.

Al migdia del dia de Pasqua, 11 de maig de 1952, es va fer el partit de presentació del CP Vic. La pista de Can Sileta es va emplenar per presenciar un partit d’hoquei que havia aixecat molta expectació a la ciutat. Un sol esplèndid va acompanyar tota la jornada. El rival va ser l’Apolo de Barcelona. Pel CP Vic van jugar Ubach, Jucglà, Tona, Llahí i Casellas Peirís. Altimiras va ser baixa per lesió. L’equip del paral·lel de Barcelona va guanyar per un ajustat 1 a 2 després d’un emocionant partit. La jornada també va comptar amb una exhibició de patinatge a càrrec de les patinadores de l’Apolo. Aquesta exhibició també va ser el punt de partida cap a la creació de la secció de patinatge del CP Vic.

 

CONFLICTES PER LA GESTIÓ DE RECURSOS

La gran expectació que havia generat el naixement de l’hoquei i el patinatge a Vic va provocar una situació nova, no prevista per ningú. Aquest interès popular per patinar va generar de seguida unes expectatives de negoci, ja que es treien guanys econòmics importants. S’organitzaven balls per obtenir recursos pel club gràcies a les consumicions, les entrades i el lloguer de patins i equipaments. Van sorgir importants disputes entre qui controlava aquestes noves fonts d’ingressos i sobre el seu repartiment entre el club i el propietari de Can Sileta.

Un altre punt de conflicte va ser també la introducció del nou patí APA (Agustí Pons Albiñana), en substitució dels patins Ciclon. Amb l’objectiu d’aconseguir millors preus, el CP Vic va gestionar directament la introducció i venda d’aquests patins a la ciutat.
Al final, la situació va provocar que el propietari de Can Sileta, Ricard Cordech, va fer fora el CP Vic de les seves instal·lacions. El CP Vic, quan encara no havia passat un any de la seva fundació, s’havia quedat sense pista..

 

BUSCANT UNA NOVA PISTA

Literalment al carrer, els membres del CP Vic van començar a fer gestions per trobar una nova pista. L’objectiu era complicat, la ciutat no comptava amb cap altre pista. Calia trobar un empresari disposat a fer una inversión econòmica important per construir-ne una de nova. Van ser mesos complicats, molts durs. A la ciutat fins i tot hi havia rumors sobre la desaparició del CP Vic.

Finalment, el pellaire Miquel Serra Pujol, va acceptar arriscar diners en el món de l’oci i l’esport. Serra, propietari d’uns terrenys al costat del pont del riu Meder, construït l’any 1949, hi va construir una nova pista que de seguida es va conèixer com "la pista de sota el pont". El CP Vic ja tenia nova casa.

Des de l’Ajuntament es volia recolzar l’esport i el 27 de juny de 1952 es van poder començar les obres de la nova pista sota la dirección del mestre d’obres Segimon Serrallonga a partir dels plànols de l’arquitecte Manel Gausa.

 

L'AUSA, EL RIVAL

La situació del CP Vic, sense pista i amb un futur incert, havia provocat la creació d’un nou club d’hoquei a la ciutat. Era l’Ausa Patí Club, fundat el juny de 1952 també a Can Sileta. Ricard Cordech, propietari de Can Sileta, no volia quedar fora de joc en el que s’augurava com a negoci d’hoquei i patinatge i facilitava el seu naixement a casa seva.

L’Ausa agafava el nom de l’equip de futbol Marià-Ausa fundat l’any 1914 prop de Can Sileta. En aquestes primeres dècades del segle XX, la rivalitat entre els dos equips de futbol de la ciutat, el Marià-Ausa i el Vic Football Club havia set molt gran.
En aquest 1952, els dos clubs d’hoquei: CP Vic i Ausa PC, van agafar el relleu de rivalitat esportiva a la ciutat, ara en hoquei patins.

D’aquesta manera, l’aparició de l’Ausa, que d’entrada podia sembla una estocada molt difícil de superar pel CP Vic, va acabar donar una empenta afegida per l’arrelament i la difusió de l’hoquei patins a la ciutat.

20 anys a la pisat de sota el pont

INAUGURACIÓ DE LA PISTA DE SOTA EL PONT

Va ser un diumenge, el 5 d’octubre de l’any 1952. Aquest dia ..... el CP Vic va començar el camí cap a la seva consolidació definitiva. Una missa d’acció de gràcies a la veïna parròquia de Sant Domènec va servir per començar la jornada de la inauguració oficial.

La pista es va emplenar per gaudir d’una jornada històrica. A les onze del migdia hi va haver un partit de bàsquet entre l’equip de la recentment incorporada secció de bàsquet i el Mollet. El CP Vic va guanyar per 21 a 20..

A les dotze del migdia les patinadores del CP Terrassa van oferir una exhibició, i sobre dos quarts d’una del migdia, es va jugar un partit d’hoquei estel·lar entre els dos millors equips del moment: RCD Espanyols i CH Catalunya. L’Espanyol va guanyar per 5 a 0.

 

DOS ASCENSOS CONSECUTIUS

El CP Vic va jugar la primera competició oficial la temporada 1952-1953 a Segona Divisió. Va ser una temporada molt complicada, l’equip no va disposar de la nova pista fins poc abans de començar la lliga i li va costar agafar l’aire a la competició. Els resultats van ser dolents, però el més important es que el club s’havia consolidat com a tal i tothom tenia clar que era el punt de partida cap a una història brillant.

Una reestructuració de la competició va deixar el CP Vic a Primera Regional. L’equip es va reforçar i el CP Vic va encadenar dos ascensos consecutius que el van situar a Primera Divisió, màxima competició estatal. L’evolució havia set fulgurant i espectacular.

La temporada 1953-1954 l’equip va pujar a Primera Regional i la temporada 1954-1955, es va assolir el segon dels ascensos, el CP Vic va acabar segon i els campionats d’Espanya de Segona Divisió es van disputar a Vic l’abril de 1955. L’èxit de públic va ser total. El CP Vic va acabar segon darrera l’Igualada. Els de l’Anoia van pujar directament, el CP Vic encara va haver de superar una promoció d’ascens davant el Reus Deportiu i el GEiEG de Girona. El CP Vic va poder romandre dues temporades a la màxima categoria estatal en la que va ser la primera etapa brillant de la història.

 

FINALS DELS ANYS 50

En el setmanari Ausona del 24 d’agost de 1957 es pot llegir un article dins el qual el mateix CP Vic argumenta que en aquell moment, la Segona Divisió és la categoria a la qual es pot aspirar valorant la situació social i econòmica de l’entitat. Aquella temporada va ser l’inici d’una llarga etapa a la Segona Divisió, amb algunes aparicions a la màxima categoria nacional. La política del CP Vic era clara i l’objectiu era jugar amb gent de casa, van temporades on la presència de vigatans al primer equip era gairebé total.

A finals de la dècada dels 50, el CP Vic tornava a festejar amb la màxima categoria nacional, en la temporada 1957-58 es va jugar la promoció d’ascens, objectiu que no es va aconseguir, i en la següent, quan l’ascens ja era gairebé una realitat, aquest no va ser possible per una sanció federativa per un fet que en l’actualitat sembla veritablement increïble. El CP Vic va ser sancionat per fer jugar en el primer equip un jugador de 17 anys, una edat considerada en aquells temps massa jove per jugar a la màxima categoria. El jugador juvenil era Josep M. Roca. El cas Roca va indignar tot l’entorn esportiu del club, ja que de fet, suposava un «càstig» a tota la feina que es feia des de l’entitat amb la pedrera.

El camí cap a la Primera Divisió era ja tota una evidència, i l’esperat ascens a la màxima categoria es va produir en la temporada 1960-61. L’equip de l’ascens estava format només amb jugadors de Vic.

El CP Vic va acabar subcampió amb 50 punts, només per darrera del Llista Blava de Lleida, que en va sumar 52. Els dos duels amb els del Segrià van ser èpics, a l’anada a terres de Ponent, el CP Vic va perdre 4 a 2 després d’una polèmica actuació arbitral. En el partit jugat a Vic, es van batre tots els rècords d’espectadors. Els vigatans van guanyar per 3 a 1 en un partit espectacular i vibrant.
Els jugadors de l’equip de l’ascens van ser Ramon, Tañà, Costa, Vila, Josep M. Roca, Membrives, Canals, Monje II, Rubio i Font. Com a entrenador va començar la temporada Esturi, tot i que va acabar Altimiras. El preparador físic era en Molas i el president en Carles Sureda Gomis.

Aquesta dècada dels cinquanta va tenir un altre fet de vital importància dins l’hoquei patins osonenc. L’1 de novembre de 1955 es va fundar el CP Voltregà. L’equip de Sant Hipòlit va agafar d’alguna manera el relleu a l’Ausa com a gran rival comarcal. De fet, la relació entre els dos conjunts va començar el mateix dia de la inauguració del CP Voltregà, jornada en la qual el CP Vic hi va participar. Va ser l’inici d’una gran rivalitat esportiva, amb enfrontaments apassionants i amb molts intercanvis de jugadors i tècnics al llarg de les seves històries.

 

MOGUTS ANYS 60

Després de l’ascens la temporada 1960-61, l’equip només va poder romandre dues temporades a la màxima categoria. El retorn a la Segona Divisió va coincidir amb una greu crisi, que en alguns moments fins i tot va fer perillar la continuïtat del CP Vic. La Junta Directiva va presentar una dimissió irrevocable en bloc i el Concejal Delegado de Deportes de l’Ajuntament de Vic, Alfonso Noguera, va convocar a la casa consistorial a tots els expresidents del CP Vic per trobar una solució als conflictes.

Miquel Serra, Rafael Colomer i Josep Riera van fer una mena de tripartit a la presidència. Va ser l’inici d’una nova època.
La nova Junta Directiva va tenir molt clar que el futur només podia passar per la pedrera. Van encertar. El primer equip comptava amb molts veterans i progressivament hi va haver el relleu cap un equip jove i de casa. L’objectiu era el d’aconseguir un bon bloc de jugadors de casa, que amb algun reforç puntual de fora poguessin algun any fer el salt a la categoria superior.
El CP Vic vivia una època a la Segona Divisió. En dues ocasions es va patir, fins i tot, per mantenir aquesta categoria.

L’any 1966 va ser probablement el primer any amb èxits significatius de l’hoquei base de l’entitat. Toni Pla va ser el primer jugador internacional del CP Vic. El carismàtic porter també va ser el primer esportista del club que era nomenat millor esportista de la ciutat de Vic. Com a internacional juvenil, Toni Pla va ser campió d’Espanya amb la selecció de Catalunya i campió d’Europa amb la selecció d’Espanya. Portavella i Genís també van anar amb la selecció catalana.

El CP Vic va jugar a la Segona Divisió des de la temporada 1963-64 fins a la 1968-69. La 1969-70 va jugar en una reestructurada Primera Divisió, dins la qual va obtenir l’ascens a la nova Divisió d’Honor.

L’equip juvenil, es va classificar per disputar els Campionats d’Espanya a Bilbao els primers dies de maig de 1969. Aquesta classificació va ser tot un èxit.

 

PRIMERS ÈXITS DELS 70

La temporada 1969-70 el CP Vic aconseguia l’ascens a la Divisió d’Honor. L’equip vigatà va quedar segon de la Primera Divisió amb 34 punts. El primer va ser el Femsa de Madrid.

L’entrenador era en Josep M. Roca i els jugadors eren Pla, Boada, Pagés, López, Morral, Grait, Pla II, Creus, J. M. Batet i Gatnau.

El març de 1970 el CP Vic és nominat Millor Entitat Esportiva de Vic. Va rebre el trofeu Ramon Furriols de mans de l’Alcalde António Bach Roura. Josep M. Roca va ser elegit directiu més distingit.

Els juvenils, el maig de 1970, es van proclamar campions de Catalunya i subcampions d’Espanya.

L’equip entrenat per Antònio Ferron el frmaven Viñas, Bach, Benito I, Furriols II, Oriol, Danés, Barriobero i Vives. Aquests campionats d’Espanya es van jugar a Vic del 30 d’abril al 3 de maig de 1970

L’1 de juliol de 1970 es va fer un partit d’homenatge per l’ascens i per la brillant temporada de l’equip juvenil. L’Ajuntament de Vic va concedir la més alta distinció de la ciutat, la Medalla de Plata, al CP Vic, i als entrenadors Josep M. Roca i Antònio Ferron.

El 4 de juliol, dins el Sopar d’Homenatge, es va concedir l’Escut d’Or al primer equip i l’Escut d’Argent al juvenil. El 3 d’agost, també  de 1970, s’imposa l’Insígnia d’Or i Brillants a Miquel Serra. La va entregar el Doctor Conill.

Imne del Club Patí Vic "Avant sempre"

EL CONCURS LITERARI

L'any 1983 la Junta Directiva del CP Vic va fer pública la convocatòria per a la creació de l'himne del club, anomenan responsable a Jaume Portet. En aquesta data es van presentar les bases corresponents pel concurs literari i musical, dins el qual hi va poder participar tothom que va voler, fos o no soci del CP Vic.

Després de l'estudi corresponent per part del Jurat, el resultat del veredicte va ser donar guanyadors a l'obra del Miquel Pietx i Raurell. En total s'havien presentat vuit obres.

 

EL CONCURS MUSICAL

El concurs musical per l'himne del CP Vic va comptar amb deu partitures presentades.

Segimon Claveria i Taulats va ser el guanyador d'aquest Concurs Musical per l'himne.

Subseu olímpic

ENTRADETA

El Club Patí Vic va ser Subseu Olímpica dins els Jocs de la XXV Olimpíada Barcelona 1992.
Ser Subseu Olímpica va representar pel Club i per la ciutat de Vic un pas molt important en molts aspectes. La Subseu va ser un dels aconteixaments socials i esportius més importants per la ciutat i la comarca de tot el Segle XX.

La importància d'aquest esdeveniment va superar les òbvies expectatives esportives i va servir per aconserguir objectius en infrastructures per la ciutat i la comarca, que de no haver ser per la nominació de la Subseu Haurien tardat molt de temps en arribar a Vic.

Pel Club Patí Vic també va supusar d'una banda la possibilitat de remodelar una par de les instal·lacions, a banda de poder gaudir d'una molt alt nivell de prestigi i el corresponent ressò mundial de l'esdeveniment. Al llarg d'aquella setmana del mes de juliol de 1992, Vic va ser un dels punts d'atenció mundial, i televisions de països com Japó, Suïssa, Itàlia, Portugal i Argentina, van fer contínues connexions amb el CP Vic i amb la ciutat de Vic. Els partits al pavelló Olímpic es van disputar els dies 26, 27, 28, 29 i 30 de juliol d'aquell magic 1992.

Vic i el CP Vic van oferir, al igual que tots els Jocs Barcelona'92, una organització de somni, modèlica i impecable. I en el actiu més important d'aquest èxit cal posar-hi als Voluntaris Olímpics i a tot el seu treball.

El pavelló del CP Vic va ser l'escenari dels partits del Grup A del torneig d'hoquei patins. El grup de Vic va comptar amb les seleccions de Portugal, Itàlia, Argentina, Suïssa, Estats Units i Japó. El Grup B va tenir coma seu el pavelló de l'Ateneu Agrícula de Sant Sadurní d'Anoia. La Fase semifinal es va dsiputare al Pavelló Olímpic de Reus. La gran final es va disputar al Palau Sant Blaugrana del FC Barcelona amb la presència del president del Comité Internacional Olímpic Joan Antoni Samaranch.

El vigatà i soci del CP Vic Pep Benito va ser un dels intergrants de la selecció espanyola. Benito va obtenir la medalla de plata. Va ser el primer vigatà i osonenc en obtenir una medalla olímpica, un privilegi que només ha aconseguit també Raül López, amb la selecció de bàsquet a Pequin 2008 setze anys després.

 

NOMINACIÓ I ENTREGA DE BANDERA

El Comité Organitzador Olímpic de Barcelona (COOB 92) va nomenar Vic com a Subseu Olímpica el 17 de juny de 1988. L´hoquei patins tindria com a subseus Barcelona, Reus, Sant Sadurní de Noia i Vic.

El 10 de febrer de 1990 Pasqual Maragall, president del COOB i alcalde de Barcelona va entregar la bandera Olímpica a la ciutat a l'alcalde de Vic Pere Girbau. L'acte es va celebrar a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic.

Abans, s'havia contituït el Comité de la Subseu Olímpic, formada com a president, Pere Girbau com alcalde de Vic, vice-president, i dos vocals en representació de la ciutat, Candi Espona, regidor de Cultura, i Ramon Nogué vice-president de la CERS. En representació del COOB'92,van executar vocal, Joan Blanc, Miquel Ortín, Josep Miquel Abad i Josep M. Vilà.

El CP Vic va nomenar una Comissió d'Obres per treballar conjuntament amb el COOB, Jaume Ortiz va presidir una comissió que va comptar amb Josep M. Casals, Andreu Font, Jaume Genescà, Enric Palma, Jaume Portell, Jaume Puntí, Jordi Tañà i Joan Viñas.

  © Club Patí Vic
Avingudada Olímpia nº 15
Vic (08500) Barcelona
Atenció al client: 93 889 57 84
info@clubpativic.cat

- Privadesa
- Legalitat